Tret de sortida al reportatge “El periodisme, un servei social venut al poder“. Amb aquest títol pretenem expressar la principal conclusió que obtenim a partir de tot el reguitzell d’entrevistes dutes a terme, totes les reflexions exposades i el contrast dels diversos punts de vista que ens hem anat trobant al llarg d’aquesta investigació. Efectivament, com sempre ha estat, el poder té un vincle d’influència amb els mitjans de comunicació.
La societat conviu amb aquests mitjans i nosaltres anàvem a la cerca testimonis que exposessin aquestes vexacions i pressions diàries sobre el periodista i les denunciessin. A mesura que hem anat avançant amb el reportatge hem vist que aquest era un objectiu utòpic i ens hem decidit a recollir els diferents punts de vista que giren al voltant d’aquesta realitat, perquè encara que no es vulgui demostrar, existeix.
Fins on arriba, però, aquest lligam? És tant subtil i imperceptible que gairebé no es pot observar? És més forta que mai la relació entre la política, l’economia i el periodisme? L’ètica periodística està en una fase de caiguda? Qui ha denunciat tota aquesta situació?
Són algunes de les preguntes que ens fèiem a l’inici. L’objectiu principal d’aquest reportatge és demostrar que els interessos econòmics dels inversors en els grups de comunicació i que els poders polítics influencien les informacions que els mitjans publiquen.
Aconseguir un objectiu tant ambiciós resultava molt complicat al principi, així que vam decidir demostrar aquest fet en un grup de comunicació per ser més realistes i el Grup Godó, ens va semblar un grup adient en el qual centrar-nos, perquè aglutina molt poder en el grup i mitjans.
El Grup Godó va néixer a partir de la fundació de La Vanguardia l’any 1881. En aquests 132 anys de trajectòria, aquest diari s’ha consolidat com el més venut a Catalunya tot i les recents pèrdues, per la qual cosa és també el principal periòdic generador d’opinió pública. Des dels seus inicis fins al 2013, aquest hòlding de comunicació és propietat de la família Godó, tot i que compta amb un accionariat privat i amb multitud de patrocinadors de les elits econòmiques més poderoses del país.
El fet culminant que va causar el nostre interès per conèixer a fons les dinàmiques internes del Grup Godó i els seus vincles amb el poder político-econòmic va ser el silenci per part de La Vanguardia respecte a la manifestació que es va dur a terme el 9 de setembre de 2011 contra ‘La Caixa‘. Això es tracta d’un fet objectiu, ja que a l’edició en paper del dia següent aquesta reivindicació no va ocupar ni tan sols un breu en cap secció del diari. És sabut que el Comte de Godó i el president de l’entitat bancària més poderosa de Catalunya, Isidre Fainé, tenen interessos comuns i vincles estrets amb el poder polític.
La societat conviu amb aquests mitjans i nosaltres anàvem a la cerca testimonis que exposessin aquestes vexacions i pressions diàries sobre el periodista i les denunciessin. A mesura que hem anat avançant amb el reportatge hem vist que aquest era un objectiu utòpic i ens hem decidit a recollir els diferents punts de vista que giren al voltant d’aquesta realitat, perquè encara que no es vulgui demostrar, existeix.
Fins on arriba, però, aquest lligam? És tant subtil i imperceptible que gairebé no es pot observar? És més forta que mai la relació entre la política, l’economia i el periodisme? L’ètica periodística està en una fase de caiguda? Qui ha denunciat tota aquesta situació?
Són algunes de les preguntes que ens fèiem a l’inici. L’objectiu principal d’aquest reportatge és demostrar que els interessos econòmics dels inversors en els grups de comunicació i que els poders polítics influencien les informacions que els mitjans publiquen.
Aconseguir un objectiu tant ambiciós resultava molt complicat al principi, així que vam decidir demostrar aquest fet en un grup de comunicació per ser més realistes i el Grup Godó, ens va semblar un grup adient en el qual centrar-nos, perquè aglutina molt poder en el grup i mitjans.
El Grup Godó va néixer a partir de la fundació de La Vanguardia l’any 1881. En aquests 132 anys de trajectòria, aquest diari s’ha consolidat com el més venut a Catalunya tot i les recents pèrdues, per la qual cosa és també el principal periòdic generador d’opinió pública. Des dels seus inicis fins al 2013, aquest hòlding de comunicació és propietat de la família Godó, tot i que compta amb un accionariat privat i amb multitud de patrocinadors de les elits econòmiques més poderoses del país.
El fet culminant que va causar el nostre interès per conèixer a fons les dinàmiques internes del Grup Godó i els seus vincles amb el poder político-econòmic va ser el silenci per part de La Vanguardia respecte a la manifestació que es va dur a terme el 9 de setembre de 2011 contra ‘La Caixa‘. Això es tracta d’un fet objectiu, ja que a l’edició en paper del dia següent aquesta reivindicació no va ocupar ni tan sols un breu en cap secció del diari. És sabut que el Comte de Godó i el president de l’entitat bancària més poderosa de Catalunya, Isidre Fainé, tenen interessos comuns i vincles estrets amb el poder polític.
[...]
Si us ha agradat, si en voleu saber més, si voleu seguir l'evolució del projecte, podeu visitar el bloc del projecte o a twitter o FB.
